Moltes famílies tanquen el juny amb una pregunta resolta:
Què farà el meu fill o filla el curs vinent?
Un batxillerat concret, un cicle mitjà o superior, o un grau universitari que afrontarà segurament amb molta il·lusió.
Setmanes, o potser mesos, de dubtes, converses i decisions, acaben definint la direcció cap a on caminarà el curs vinent.
Enhorabona, part de la feina està feta.
I diem part, perquè sovint hi ha una altra pregunta que sol quedar pendent, i que en realitat és la que marcarà més com comença aquesta nova etapa, i és la següent:
Ara que ja sabem què farà... té les eines per afrontar-ho?
Perquè "el què" es decideix una vegada; però "el com" el viurà dia rere dia, durant tot el curs.
_______________________________________
“El què”, és una decisió. “El com”, un camí a transitar
Triar estudis és important, i és normal que hi hàgim dedicat tanta energia com a famílies.
Però un cop presa la decisió, comença una altra etapa que sovint queda a l'ombra: com el teu fill/a organitzarà la feina, com gestionarà els moments en què no li surti bé, com sostindrà la motivació que cada cop esdevé més fràgil, o com es tractarà a si mateix/a quan cometi un error.
Cap d'aquestes coses és una assignatura. No hi ha examen de "gestió emocional" ni nota de "planificació". Però són, precisament, els factors que solen decidir si un curs es viu amb ganes o es pateix en silenci; sovint els resultats acadèmics del primer trimestre en fan una primera diagnosi.
Seguidament, definirem aquelles assignatures importants que, tot i no avaluar-se de forma directa, impactaran en com viu el curs que ha escollit.
1. Saber planificar-se
No és tenir un horari bonic oblidat a la maleta o penjat a la paret.
És saber traduir "tinc molta feina" en "què faig primer, com i quan".
Molts nois i noies arriben a un cicle, batxillerat o grau sense haver après mai a distribuir el temps: ho deixen tot per l'última setmana, no saben calcular quant temps els costarà una tasca, o es col·lapsen quan coincideixen dos exàmens la mateixa setmana; sumant-hi el fet que sovint, quedar amb els amics/gues o anar a entrenar passa davant de qualsevol prioritat acadèmica.
Aquest darrer fet no es resol amb més hores d'estudi. Es resol aprenent a planificar.
2. Mantenir la motivació
La primera setmana del nou curs, gairebé sempre hi van amb moltes ganes; i sovint, aquest globus motivacional es va desinflant a mesura que passen els dies.
Aquí, la pregunta de veritat és què passa a la sisena setmana, quan la novetat ja ha desaparegut i encara queden vuit mesos per davant.
La motivació no és un estat fix que es té o no es té. És, en bona part, una habilitat: saber connectar la feina del dia a dia amb un sentit propi, saber segmentar els objectius de curs en objectius més petits, entre d'altres, per no dependre només de l'entusiasme inicial o de la pressió externa.
Quan el teu fill o filla "es desmotiva" a l'octubre, no sol ser mandra.
Sol ser que ha perdut de vista el perquè, o la "panoràmica" de per què fa el que fa.
3. Gestionar bé el que viu
Els nervis abans d'un examen, la frustració després d'una mala nota, l'ansietat quan s'acumula feina: tot això forma part del curs tant com els mateixos apunts.
El problema no és sentir aquestes emocions —ja que són normals i tenen la seva funció—.
El problema és no tenir cap eina per, un cop les ha viscut, transitar-les, fent que acabin condicionant com estudia, com dorm o com es relaciona a casa els mesos que dura el curs.
4. La seva autoestima i autoexigència
Hi ha una diferència important entre voler fer-ho bé i necessitar fer-ho perfecte.
Molts adolescents —sobretot els que sempre han tret bones notes— arrosseguen una autoexigència tan alta que qualsevol error es viu com un fracàs; en altres paraules, treure un 9 ho viuen com si fos un 8.
Això genera un desgast constant, i a la llarga, pot acabar apagant les ganes d'esforçar-se, fent que es qüestioni els seus propis estàndards.
Com a pares, sovint sense voler-ho, reforcem aquesta autoexigència quan celebrem només el resultat i no l'esforç, o quan la primera pregunta després d'un examen és "quina nota has tret" en lloc de "com t'ha anat"; i és important no deixar-nos arrossegar com a famílies per aquest paradigma.
5. Aprendre a estudiar bé
Veure'l/la moltes hores davant els apunts no significa que estudiï bé.
I aquesta assignatura és, potser, la que menys s'ensenya de totes.
Com fer un resum que serveixi de veritat, com repassar de manera activa en lloc de rellegir, com identificar si realment s'ha après alguna cosa o només s'ha vist per sobre, entre d'altres...
Si només tenim en compte el què, sense el com, el resultat sol ser el mateix cada curs: moltes hores invertides i un rendiment que no hi correspon.
No és una qüestió de força de voluntat ni d'hores davant els llibres.
És una qüestió de mètode, i el mètode s'aprèn.
_______________________________________
Un exemple real que ho il·lustra
Aquest darrer curs vam acompanyar la família de la L., una alumna de segon de batxillerat.
“El què” ja estava clar des de feia temps: la L. tenia molt clar que volia fer batxillerat científic.
El problema no hi era, en “el què”; hi era en “el com”: la L. no sabia planificar-se, ho deixava tot per l'última setmana, es desmotivava a la primera assignatura que li costava i s'espantava davant qualsevol examen important.
Va arribar un punt que es va plantejar el fet de deixar-ho córrer, on la seva conclusió i la de la família era clara; li encantava el batxillerat que feia, però no tenia les eines per afrontar-lo correctament.
De voler deixar-ho córrer, a entrar al grau que tant desitjava.
En altres paraules; “el com”, va marcar la diferència.
_______________________________________
I a casa, ja parleu del com?
Si aquest setembre “el què” ja està resolt, és un bon moment per parlar del “com”: com organitzarà el curs, què el/la motivarà quan tot costi una mica més, com gestionarà els nervis, com es tractarà quan les coses no surtin com esperava, o si de veritat sap com estudiar.
Les vacances poden ser un bon moment per fer-ho. El ritme és més pausat, hi ha menys presses i més espais per parlar amb calma, abans que comenci el curs.
Fer-se aquestes preguntes abans de començar i preparar bé com afrontarà el nou curs pot marcar la diferència. No es tracta d’esperar que apareguin les dificultats per actuar, sinó de començar amb eines i estratègies que l’ajudin a afrontar els reptes quan arribin.
Per aquest fet, hem obert noves places del nostre programa d'acompanyament acadèmic; programa on acompanyem el teu fill/a a transitar qualsevol dels darrers conceptes que hem parlat.
T'ho expliquem al següent Reel: [Mira el Reel aquí].
Si voleu aprofitar aquest inici de curs per fer-ho d'una altra manera, ompliu el Formulari de contacte i us expliquem com podem acompanyar-vos.
_______________________________________
Si aquesta entrada t'ha semblat interessant, comparteix-la!
Gràcies per ser-hi, i fins a la propera!
Pau Juscafresa Rodeja - Fundador de Projecte Persona
