"Ens han ensenyat a triar estudis abans de conèixer-nos".
Escollir uns estudis o definir un rumb professional és un dels primers moments determinants en la vida d’un jove o adult.
Sovint, però, aquest procés es viu amb pressa, amb soroll extern i amb la sensació que cal prendre la decisió “correcta” a la primera.
Enmig d’aquest escenari, hi ha un element clau que massa vegades passa desapercebut: l’autoconeixement.
Per què l’autoconeixement és una eina de decisió?
L’autoconeixement no és un concepte abstracte ni un exercici de filosofia personal.
És, sobretot, una eina pràctica que permet prendre decisions amb més sentit.
Quan una persona entén què la motiva, quins contextos l’afavoreixen, què li resta energia i quins valors la mouen, escollir deixa de ser una aposta a cegues i es converteix en un procés coherent.
Quan aquest treball intern no s’ha fet, apareixen frases que comunament escoltem:
“No sé què triar.”
“Tinc por que no m’agradi.”
“I si m’equivoco?”
Aquestes pors no neixen d’una manca de capacitat, sinó d’una manca de criteri intern.
És a dir, de no saber encara com som ni com funcionem.
Moltes famílies viuen aquest moment amb inquietud.
Veuen el seu fill o filla dubtar, bloquejar-se o canviar d’idea constantment, i no saben si han d’insistir, pressionar o deixar espai.
La realitat és que el dubte no és un problema.
El problema és haver de decidir sense criteri intern.
Què aporta realment l’autoconeixement?
Treballar qui som i com som aporta eines molt concretes. Aquí en tens cinc exemples:
Redueix la incertesa, perquè dona criteris propis i no imposats.
Evita decisions impulsives basades en pressions familiars o socials.
Permet detectar punts de millora i identificar què cal entrenar o desenvolupar.
Connecta la decisió amb valors i motivacions profundes, no només amb sortides laborals.
Redueix l'abandonament prematur i evita la sensació d'estar en un lloc que no et representa.
Quan un/a jove o adult/a entén per què l’atrau un itinerari i no un altre, deixa de “triar” i comença a projectar-se.
Un cas real que ho il·lustra
Fa unes setmanes, en una sessió amb un grup d’estudiants de la Universitat de Girona, una noia va dir una frase que resumeix molt bé aquesta realitat:
Estic estudiant aquesta carrera i ja estic pensant en quin màster fer, però realment no sé per què hi estic pensant tant, si no tinc ni idea cap a on anar…
A partir d’aquí, no vam parlar d’opcions, notes ni sortides professionals.
Vam parlar d’ella: de què la motiva, de quan se sent bé amb si mateixa, de què l’esgota i en quins entorns brilla.
I, a mesura que aprofundíem, va passar una cosa interessant: la pregunta “Quin màster?” va anar perdent força.
Ja no semblava tan urgent. Ni tan imprescindible. Ni tan evident.
Perquè potser la qüestió no era escollir el següent títol o formació.
Potser la qüestió era entendre des de quin lloc estava decidint.
Llavors va aparèixer una altra pregunta, molt més afinada i honesta:
I si abans de preguntar-me quin màster, m’he de preguntar cap a on vull créixer com a persona?
Aquest canvi de mirada ho transforma tot. Perquè quan l’ordre és primer comprendre’s i després projectar-se, les decisions deixen de ser precipitades i passen a ser coherents.
I això no només dona direcció al/la jove o adult/a.
Dona també tranquil·litat a la família.
L’orientació no és donar respostes, és ordenar el que ja té/ns a dins
La feina d’orientació no consisteix només a dir què ha/s d'estudiar o fer.
Consisteix a obrir un espai segur on la persona pugui explorar, dubtar, contrastar i aclarir.
És acompanyar-la a mirar endins, ordenar pensaments i convertir el soroll en criteri, amb l’objectiu de reduir l’angle de possibilitats i guanyar claredat.
Així és com entenem la feina d'orientar.
I si esteu vivint aquest moment a casa...
Si com a pare, mare o com a jove esteu transitant aquest procés amb incertesa, és important recordar una cosa: decidir amb soroll gairebé sempre porta a errors; i decidir amb criteri aporta serenor.
A Projecte Persona fem exactament això; acompanyem joves i famílies en processos d’autoconeixement i orientació acadèmica i professional perquè la decisió no sigui un pes, sinó una oportunitat.
No es tracta d’escollir de pressa.
Es tracta d’escollir amb sentit.
I amb criteri.
Si vols entendre com treballem, pots anar a la pestanya Contacte i explicar-nos la teva situació.
De vegades, el millor que podem fer -com a pares, mares o cap a nosaltres mateixos- no és donar o trobar la resposta definitiva, sinó facilitar-nos el procés perquè aquesta pugui aparèixer.